Gino Bartali

Gino Bartali
	; (1963)
Biografia
Naixement	Gino Bartali; 18 juliol 1914 ; Ponte a Ema (Itàlia)
Mort	5 maig 2000 (85 anys); Florència (Itàlia)
Sepultura	Toscana
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Església catòlica llatina
Activitat
Ocupació	ciclista, director esportiu
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme de carretera
Clubs professionals
	1935. Frejus ; 1936-1945. Legnano ; 1946-1947. Tebag i Legnano ; 1948. Legnano ; 1949-1950. Bartali-Gardiol ; 1951. Bartali-Ursus ; 1952. Tebag i Bartali ; 1953. Bartali ; 1954. Bartali-Brooklin
Equips dirigits
	1953-1963. San Pellegrino Sport ; 1967. Vittadello ; 1968. Pepsi Cola ; 1971. Cosatto-Marsicano
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Giro d'Itàlia (1936, 1937, 1946) ; 19 etapes al Giro d'Itàlia ; Gran Premi de la Muntanya al Giro ; (1935, 1936, 1937, 1939, 1940 i 1947) ; Tour de França (1938, 1948) ; 12 etapes al Tour de França ; Muntanya al Tour de França ; (1938, 1948)
Curses d'un dia	Campió d'Itàlia en ruta ; (1937, 1940, 1952) ; Volta a Llombardia (1936, 1939, 1940) ; Milà-San Remo (1939, 1940, 1947, 1950)
Premis
	(7 juliol 2013) Justos entre les Nacions; (27 desembre 1992) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (27 desembre 1986) Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana ;
	Llista
Trajectòria
	Equip

Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 – Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, i considerat un dels millors ciclistes de la història.

Excel·lent escalador, però també capaç de guanyar a l'esprint, va guanyar tres edicions del Giro d'Itàlia, el 1936, 1937 i 1946, així com dos Tours de França amb deu anys de diferència, una fita sense precedents, el 1938 i el 1948. És un dels pocs ciclistes que al llarg de la història ha acabat més de 10 vegades en un podi final d'una gran volta. Guanyà set vegades el Gran Premi de la Muntanya del Giro d'Itàlia i dues vegades el del Tour de França. També té quatre victòries a la Milà-San Remo i tres a la Volta a Llombardia, així com èxits generals en curses per etapes de renom com la Volta al País Basc, el Tour de Romandia i la Volta a Suïssa. La seva carrera va estar marcada per la rivalitat amb Fausto Coppi.

Membre profundament religiós d'Acció Catòlica, sempre es va negar a ser un ambaixador del feixisme. Proper al cardenal florentí Elia Dalla Costa, la seva activitat com a missatger clandestí durant la Segona Guerra Mundial, sota l'aparença d'entrenaments amb la bicicleta durant les quals transmetia papers falsos amagats al manillar o al selló de la seva bicicleta, va permetre salvar diversos centenars de jueus. Com a tal, va ser reconegut com a «Justos entre les Nacions» el setembre de 2013 i el seu nom apareix al memorial de Iad va-Xem.